dBalears.catsepPortes obertes

De codis, de justícia, de corrupció,…

28 desembre 2009 – 17:27

La paraula corrupció s’ha convertit en el “top ten” dels mots més esmentats als mitjans de corrupció i per tant a la classe política. Darrerament ha pres força el  “Codi êtic” com a eina per fer-li front i per contribuir a regenerar la vida política. D’aquest Codi Ètic, tothom en parla, però poca gent l’ha vist Primera errada: és necessari la transparència.

Per lluitar contra la corrupció, el compromis intern entre partits polítics constitueix una mesura necessària i saludable, emperò clarament insuficient si únicament se fonamenta en la  voluntat bondadosa de les entitats privades.

L’altra pota per fer-li front és la justicia. Díficilment se pot fer molt més del que és fa: denúncies, querelles, autos, sentències,… . Tant la fiscalia com els propis jutges han representat un aire fresc al fastigós  panorama actual. Evidetment si contassin amb més mitjans tècnics, econòmics i humans, la lluita contra la corrupció seria més eficaç.

La pota que falta és la reforma de la pròpia administració. Pràcticament des del pimer dia que vaig encetar aquest bloc, he fet refrència al tema. La tesi se resumeix en dues paraules: professionalització i funcionarització.  

Una mesura fonamental per evitar casos de prevaricació com el que s’han denunciat,  seria aconseguir que els tècncis i jurídics siguin funcionaris de carrera, evitant, que siguin persones amb l’únic mèrit de ser de la confiança dels polítics que decideixen.  És fonamental que els informes dels tècnics tenguin la màxima independència i això es fa difícil quan el seu lloc de treball depèn del politic de torn.

La funcionaritzacio de les persones que treballen a l’adminsitració podria ser una mesura que a més d’assegurar la qualitat i la independència dels sues informes, donaria tranquil·litat a una ciutadania cada cop més desenganyada.

Per últim, hem de questionar l’existència de consorcis, empreses públiques i fundacions. En molts de casos se tracta d’instruments per esquivar els controls propis de l’administració. Els casos més célebres de corrupció destapats a les Balears han estat perpetrats en entitats com les que hem esmentat més amunt.  Qualque cosa falla a l’actual administració. És imprescindible emprendre mesures regeneradores.

SOS per a la pagesia mallorquina

2 desembre 2009 – 18:50

Enguany a moltes finques les ametles han quedat a l’arbre. Milers de garrovers encara romanen amb les garroves sense tombar. Acabaran caient i el bestiar se les menjarà. Val més així, encara. Tot aquests fets (que tampoc són nous) suposen un clar símptoma de la lamentable situació que viu la pagesia mallorquina, en aquest cas ben semblant a altres indrets de l’estat.

La dura realitat és que la renda agrària es troba al mateix nivell de fa trenta anys, mentres que els costos de producció no aturen de créixer. Cada cop hi ha manco pagesos i els preus que perceben pels seus productes són ridículs. El camp es troba en perill de mort i això no només afecta a la seva desaparició, sinó també a la pèrdua de la vida rural, la desfeta paisatgística i territorial, la dependència alimentària exterior, etc.

Tot i això la gent de camp no se resisteix a haver d’abandonar la pagesia. Les mobilitzacions recents, aquí i a Madrid, són un símptoma d’unes ganes evidents de seguir al camp i vivint del camp. És important que l’administració escolti i canvii les polítiques que han duit fins ara, les quals com és evident, no han aconseguit salvar-lo. El camp es mou i tota la societat li hauria de donar suport, d’una forma explícita i valenta. Ens hi jugam massa coses, per deixar passar aquesta, per ventura, darrera oportunitat.

Més urbanisme a la carta per part del Govern

27 novembre 2009 – 22:33

M’ho haguessin dit fa dos anys i no m’ho hagues cregut. Perque realment costa creure que la política urbanística de les Balears  se faci a cop de decrets-lleis, és a dir, a través de mesures excepcionals, normatives a la carta, i sobretot burlant el paper de debat i de control del Parlament. El Consell de govern d’avui divendres  ha aprovat un decret-lleis que, ente d’altres coses,  legalitza un edifici a Formentera que els Tribunals obligaven a esbucar-lo, o fan innecessàries unes llicències pel Centre d’interpretació de la Reserva de la Biosfera de Menorca. Una altra mesura aprovada avui divendres, torna enrera una llei anterior, i a partir d’ara es podran donar llicències per edificar a urbanitzacions a pesar que aquestes no tenguin clavagueram. 

A Eivissa el decret-llei permet uns canvis d´usos a la zona e Sa Coma, sense haver de modificar el Pla Territorial ni la normativa municipal. Per acabar el govern ha tornat ajornar l’obligatorietat d’una prova per obtenir la llicencia de caça.

En definitiva, el govern de les Illes Balears, ha trobat un filó per modificar lleis o fer urbanisme a la carta sense les habituals tramitacions parlamentàries i sense haver d’esperar la perversa  llei d’acompanyament dels pressuposts tal com feia el PP.

Llei de Comerç: Madrid contra l’autonomia de les Balears

10 novembre 2009 – 13:26

El tema no és nou. Ja fa estona que des del govern central s’intenta frenar la presa de decisions de les autonomies, sobretot quan aquestes no coincideixen amb les seves. El darrer enfrontament ve de la mà de la futura llei de Comerç. Des del Ministeri d’Economia se vol posar entrebancs a un projecte de llei que legisla tenint en compte la realitat pluriinsular i atenent a les característiques territorials, socials i econòmiques de les Balears. Madrid vol uniformitat i homogeneïtat, sense tenir en compte les realitats locals i regionals. L’avantprojecte de llei de comerç s’inscriu dins la sensibilitat i sobretot dins la normativa urbanística balear i per això ha assolit consens entre els agents socials illencs. El que més sorprèn de Madrid és que el seu informe sobre l’avantprojecte balear, suposa bàsicament una defensa de les grans superfícies comercials, al mateix temps que fa un discurs de suport a la petita i mitjana empresa. Com s’entén això?

Hi ha un pacte secret al CIM?

21 octubre 2009 – 23:10

La setmana passada  els partits que conformen el pacte de centre esquerra signaren un document titulat “Nou impuls al Pacte de governabilitat al Consell de Mallorca”. Mitjançant aquest acord se va recompondre el pacte, els consellers d’UM tornaren a l’equip de govern i se signaren nous compromisos en politiques sectorials, en organització interna, etc.

L’ambigüetat d’alguns dels punts de l’acord fa sospitar que hi ha un pacte secret, tal volta no escrit, que aclareix alguns dels punts foscos de l’Acord de governabilitat.

Un  exemple és el que se comenta del Pla de Carreteres. Se diu que al mes que ve s’aprovarà definitivament aquest Pla, que s’ha consensuat. Fins fa poc hi havia discrepàncies radicals. Ara tot s’ha arreglat. Quí ha cedit?. Hi haurà segon cinturó? I el tercer? Se seguiran executant macro-carreteres com fins ara? Hi ha qualque pacte secret que ho explica?

Més espectaculat és el capítol referit  a  les Àrees de Reconversió Territorial del Pla Territorial de Mallorca. Se diu que  al mes de desembre s’aprovarà inicialment la modificació del PTM, per mantenir, modificar, eliminar o reduir les ART. Com quedam. Que han firmat exactament ? Les llevaran, les mantendran? No ho sabem. Tal volta un pacte secret diu, aquesta sí, aquesta no.

Per últim s’observa que s’utilitza la figura del decret - llei, no per adoptar mesures urgents, sinó senzillament per seguir fent excepcions i urbanisme a la carta. Mala cosa.

El desenllaç de la crisi de govern: més hotels!

11 octubre 2009 – 23:55

Ahir horabaixa  un bon periodista mallorquí me comentava que tal volta convendria deixar el tema de Son Baco com estava. Al final s’aturaran les 350 places hoteletes de Son Baco i n’aprovaran les 1.600 de Sa Ràpita i Sa Vinyola així com a devora el Salobrar.

En tot cas una cosa està clara:  El CIM és realment el Consell Immobiliari de Mallorca. Tota aquella crisi que UM adjuficava a la paràlisi del Consell, al retard en pagar  proveïdors, a la necessitat de reduir alts càrrecs  i coses semblats, s’ha traduït en un sol tema, en definitiva el tema de sempre: més hotels.

La realitat és que no hi ha arguments míninament seriosos per justificar que a Campos s’ha de fer una excepció i a través d’una llei s’ha de modificar el Pla Territorial de Mallorca (i sense informació pública) per seguir creixent urbanísticament.  Si l’exemple segueix, els 60 % dels municipis de Mallorca (el que no són turístics) demanaram nous hotels per tot arreu.

D’altra banda UM ha proposat la desaparició de la TV de Mallorca o en tot cas convertir-la amb la segona cadena d’IB3. Tant per continguts com per economia, tal volta hauria de ser a l’enrevés.

PS: Avui he sentit al president d’UM dient que en el cas del golf de Son Baco, se va declarar la seva caducitat del projecte. Convé mirar l’expedient. La realitat és que el golf es va anul·lar per il·legal en estimar-se un recurs, i a la vista dels informes tècnics i jurídics

La solució a la corrupció: destituir periodistes

6 octubre 2009 – 19:14

Els governs autoritaris acaben donant cupes als mitjans de comunicació de tots els seus mals i de la seva mala imatge. Tancar diaris, destituir periodistes ,… solen ésser les actuacions d’aquests governs. Matar el missatger n’és el lema d’aquesta manera d’actuar.

Aquests dies ham assistit  a un parell de fets que posen de manifest l’obsessió dels polítics envers als mitjans de comunicació, sobretot de la manera com aquests mitjans tracten els polítics. La resta de temes o de tractaments  no interessa tant. Fins i tot hem assistit a l’aprovació d’una moció del PP, votada també per UM, que pegava una estirada d’orelles  a la direcció de la Radio Televisió de Mallorca, per manca d’objectivitat. Per acabar-ho de rematar sembla que UM posa com a condició per refer el pacte, la destitució de la directora i d’un tal Perelló, del GOB.

Díficilment podem trobar mitjans de comunicació públics tan objectius i plurals com la ràdio i televisió de Mallorca. Basta per això pegar una ullada al nostre entorn per adonar-se’n.

El que més sorprèn de tot això, és la simple comparació amb la televisió que vàrem patir anys enrera. A l’anterior legislatura la televisió de les Illes Balears se va caracteritzar per un grau de sectarisme fora mida. El reportatges amb càmeres ocultes per desprestigiar els moviments socials independents, a la mateixa època on se produien els robos, desviaments de doblers , “pelotassos”,.. mai no vists en la història recent de les Balears, és a dir la corrupció politica. O aquells debats entranyables on gairebé tots els participants eren del PP o aquelles tertúlies de periodistes, on el més “progre” era el representant d’el Mundo.

Acosar els mitjans de comunicació és un dels pitjors exemples que pot donar la classe política, especialment en un moments en que aquests són claus per denunciar i divulgar els escàndols de corrupció  política. En uns moments en que ningú dimiteix, anem idò a destituir periodistes.

A la fi arriben els carrils per bicis

21 setembre 2009 – 11:21

Repassar - a mitjan legislatura-  els programes electorials del partits politics implica  un exercici realment feixuc. Incompliments, contradicions, demagògies, etc, són les primeres conclusions que en treus.

Un exemple concret: a tots els programes - i no només a aquestes darreres eleccions- se parla de promocionar l’ús de la bicicleta i d’extendre els carrils bici. Queda bé. És modern i ens fa europeus. Ara bé, quan és hora de posar carrils bicis, la cosa canvia. Ja no són tan necessaris ni és tan important instal·lar carrils. Fins i tot se tracta de posar a parir aquells que ho fan.

No acab de veure com es pot promocionar l’ús de la bicicleta sense  posar carrils per circular-hi. Ningú s’imagina fomentar els cotxes sense posar i arreglar carreteres o fer campanya per a anar a peu, sense fer aceres o peatonitzar carrers.

Palma és una ciutat perfecta per a la bici, ja sigui pel clima, per l’orografia o per les distàncies. Només cal les infrastructures per fer-ho possible. La decisió de l’Ajuntament de Palma  és segurament l’empenta més decidida que mai s’ha fet a la nostra illa a favor del transport sostenible. No se pot estimular els ciutadans perquè usin la bicicleta si prèviament no posam les infrastructures per fer-ho possible.

Amb tot aixó el que falla és la demagògia i la contradicció de l’oposició i la curtor de mires d’una part dels comerciants. Aquests darrers critiquen tots els canvis fins que veuen que realment no els perjudica. L’exemple més clar són les peatonitzacions.

Reduir consorcis i empreses, però no només per estalvi

8 setembre 2009 – 19:49

La crisi econòmica sembla que justifica que el govern vulgui reduir alguns consorcis, algunes empreses públiques i tal volta alguna fundació. Ja va bé. Però la reducció d’aquests organismes no només s’ha de fer per minvar despeses, sinó per molts d’altres motius.

En primer lloc s’ha demostrat en escreix que aquestes empreses han estat causa de la corrupció, entre d’altres coses, per manca de controls. Segurament per això se varen crear. D’altra banda s’ha posat en evidència que aquests organismes no han suposat més eficiència i per tant més estalvi sinó just el contrari. En tercer lloc s’ha constatat en molts de casos la seva innecessarietat, ja que hi havia departaments de l’administració que ja feien les seves funcions.

En tot cas, la transparència en l’acció pública ha de guiar l’actuació de l’administració. I em fa l’efecte que ni els consorcis, ni les empreses ni les fundacions no ho són massa de transparents.

.

Baltasar Porcel i la Llei dEspais Naturals

19 juliol 2009 – 23:53

Una de les campanyes ecologistes que va tenir mes trascendència fou la defensa de la Llei d’Espais Naturals. L’any 1991 el Parlament de les Illes Balears va aprovar -amb una notable polèmica- una llei que atorgava la protecció a una tercera part del territori illenc, la part més valuosa tan pels aspesctes ecològics com paisatgístics. Poc temps després hi va haver eleccions i la coalició PP i UM va obtenir la majoria absoluta. Una de les primeres qüestions que va impulsar fou la reforma a la baixa de la Llei d’Espais Naturals, bàsicament excloent una part d’aquells espais, precisament aquells on hi havia interessos immobiliaris.

La societat civil, encapçalada pel GOB, va impulsar una intensa campanya en defensa d’aquesta llei, que va aconseguir un part dels seus objectius, encara que no totalment ja que la llei se va reformar en part.

Entre les iniciatives que se dugueren a terme hi va haver una campanya, on músics, esportistes, escriptors, actors, periodistes, etc, signaren un manifest de suport a la campanya en defensa de la Llei d’Espais Naturals. Aquí entra en joc en Baltasar Porcel. Ens vàrem posar en contacte amb l’oficina de l’escriptor i li explicàrem els detalls del problema i de la campanya. Ell no va dubtar en adherir-se  a aquesta història i va permetre la utilització del seu nom per fer-ne publicitat. Dies després  -un poc abans de la gran manifestació que tengué lloc a Palma- va sortir a la premsa diària de Mallorca unas anuncis on apareixin la fotogarfia d’una sèrie de personatges que donaven suport a la campanya en defensa de la Llei d’Espais Naturals. Entre ells hi havia en Baltasar Porcel. D’altres firmants eren na Sara Montiel, na Conxa Garcia Campoy, en Xesc Fortesa, na Rosy de Palma, en Tomeu Penya, na Maria del Mar Bonet, etc. Això succeïa  al mes de novembre del 1992.

Anys més tard el vaig sentir a una entrevista parlant de la degradació del litoral de les Balears i va recordar amb entussiasme el seu compromís amb els espais naturals i amb la llei que els protegia.