dBalears.catsepPortes obertes

Més enllà dels incendis forestals

19 juliol 2011 – 10:07

Aquest estiu està sent dramàtic pel que fa als incendis forestals. Ja han cremat més de 2.000 hectàrees de pinar. garriga, carritxar i fins i tot camps de conreu cerealístics del Pla de Mallorca.

En temes de lluita contra els ‘incendis forestals, s’ha de reconèixer que s’ha fet quasi tot. En general s’ha millorat notablement, tan les campanyes de sensibilització, com la vigilància, com els mitjans d’extinció. Se detecta i s’actua ràpidament i això sol ser clau per evitar la seva propagació. Enguany, tot i això, el foc s’ ha escapat i ha fet molt de mal.

Hi ha un tema, no obstant, que volia posar damunt la taula. No fa massa temps em vaig trobat pel carrer a un agent de medi ambient i un biòleg que xerraven sobre el futur dels nostres boscos. Actualment sembla que la única actuació important que s’hi fa són les actuacions anti-incendi que tots coneixem.

És evident que els boscos de les Balears juguen un paper ecològic de primer ordre  I també paisatgístic (i per tant econòmic ) Als anys 80 hi va haver notables debats sobre l’explotació forestals dels nostres boscos, i en concret sobre si s’havien d’explotar o de quina manera s’havia de fer.  Avui hi ha poca explotació forestal a les Balears. Un dels contertulis que em vaig trobar apostava per la creació de petites empreses d’explotació (racional s’entèn) dels nostres boscos a fi donar un aprofitament econòmic i assegurar el seu futur. L’altre en canvi considerava que el paper ecològic i paisatgístic eren més que a bastament per conservar els nostres boscos.

No se posaren d’acord emperò el tema el pos damunt la taula.

Perquè estorba tant la RTV de Mallorca?

12 juliol 2011 – 9:48

Jo diria que el model de ràdio i televisió de Mallorca que aquests darrers anys s’ha anat consolidant, coincideix notablement amb les promeses que els nous dirigents del PP han anat fent al llarg de la cam panya electoral, és a dir:  austeritat, interès per allò que és d’interès general, proximitat, independència periodística, etc.
Semblaria doncs que se tractaria de conservar aquesta ràdio i aquesta televisió. Idò no. Ara resulta que són precisament aquests mitjans de comunicació els que hem de tancar. Com quedam?
Si a tot això li afegim que actualment a Mallorca se poden veure amb la TDT més de 60 canals de tv i que només un 10 % ho són en català, la cosa se complica i retrata encara més el menyspreu cap a la nostra llengua.

Amb el tancament hi perdem un model de televisió i de ràdio que ha intentat convertir una eina de propaganda en un mitjà que priritza l’interès públic. Perdem una ràdio i una televisió de proximitat (de poble, de barriada,  de festes, de conflictes,…). Perdem una televisió barata. Perdem una ràdio i televisió amb català. Perdem una  ràdio i una televisió independent dels politics de torn.

No serà tot això el que realment molesta?

Tres aniversaris ecologistes

17 març 2011 – 11:55

Adesiara els ecologistes hem de celebrar coses. La queixa reiterada és imprescindible per a poder avançar,  però hem de recordar algunes fites.

La primera.- Avui dia 17, fa exactament quatre anys que  50.000 persones sortírem pels carrers de Palma, convocats per plataformes ciutadanes i pel GOB per dir “Prou de destrucció. Salvem Mallorca”. Se va tractar de la més gran mobilització de les Balears en defensa del territori.

La  segona.- El mes d’abril del 1991 (prest farà 20 anys) el Congrés dels Diputats, a instàncies del Parlament Balear, i sobretot després d’una gran campanya divulgativa i  reivindicativa  del GOB i Greenpeace, entre d’altres, aprovava la Llei que declarava l’arxipèlag de Cabrera com a parc nacional marítimo-terrestre, la protecció adequada per un espai únic.

La tercera.-  Dia 31 de gener del 1991 (acaba de fer 20 anys) entrava en vigor la Llei d’Espais Naturals de les Balears. Per molta gent, se tracta d’una de les normes mes importants que ha aprovat la cambra autonòmica, ja que assegurava la proteccio d’una tercera part de les nostres illes i evitava que seguís el procés urbanitzador que tan de mal ha fet sobretot al litoral.

Tres fets i tres fites que val la pena recordar a fi de posar un poc d’optimisme al desolador panorama actual tacat per la corrupció.

SOS, energia nuclear

13 març 2011 – 13:06

A les terribles conseqüències del terratrèmol i del tsunami, ara s ‘hi han afegit les derivades  de l’explosió de dos reactors de la central nuclear de Kukushima i l’alliberament a l’atmosfera de partícules radioactives (cessi -137). De fet ja s’han detectat alts índex de radiació als voltants de la central i s’han traslladat 46.000 persones que vivien a 20 km a l’entorn de la central.

La contaminació per cessi -137 constitueix un elevat risc per a la salut, i el més terrible de tot es que se manté al medi ambient a la cadena alimentària al llarg de 300 anys.

Tot plegat , obliga a pensar una vegeda més  en la necessitat d’abandonar l’energia nuclear. Té massa riscs, és vulnerable i no en parlem quan s’associa a desatres naturals com el del Japó. Escarrufa pensar que en aquests moments hi ha països i polítics que proposen la construcció de noves centras nuclears. Dissortadament les qüestions ambientals i de sostenibilitat encara són percebudes com a coses manco  importants que el “creixement econòmic”.

PS: a les Balears prest podrem rebre energia elèctrica produïda a centrals nuclears, en posar-se en funcionament el cable elèctric de connexió amb la península.

La Via Connectora, la traca final del Consell

12 febrer 2011 – 0:53

Quan les esquerren pugen al poder solen quedar seduïdes i adduïdes pels enginyers de carreteres i la seves teories, resumides just en una: tot se resol fent autopistes.  La realitat és que un dels temes que semblava que havia quedat clar és que no hi hauria   el 2n Cinturó a Palma.  Ha costat però a final de legislatura ha sortit el projecte estrella del Consell, anomenada aquest pic Via connectaora, una autèntica autovia, a la que hi afegeixen amb 14 ponts elevats.

El més sorprenent és que una obra anunciada per facilitar l’accés a Son Espases, resulta que comencen just per l’altre extrem. En ot cas en aquest cas ha fallat de tot: no hi ha hagut consens, no ja amb l’oposició, sinó amb el propi equip de govern, ni amb els Ajuntaments afectats. Sembla una obra, a més a més, improvisada que a primer cop de vista no s’hi diu molt bé ni amb el Pla de Carreteres, ni el Conveni, ni amb la Llei de Carreteres ni amb la d’Ordenació del Territori. No fa falta dir que tampoc hi ha hagut consens ni informació als veins i a les organitzacions socials.

El resultat de tot plegat: un “nyarro”, impactant territorialment, socialment, ambientalment i paisatgísticament. No queda més remei que el Consell retiri el projecte i torni començar des de baix.  Si podem resumir la cosa amb un simil esportiu podríem dir que el resultat final ha estat: Enginyers 10, Societat 0.

El bunyol de l’”scalèxtric” de Son Espases

24 desembre 2010 – 0:58

Som molts qui pensam que el millor que podria fer el pacte de progrés en aquesta legislatura, quant a carreteres, era posar el fre. Després de la borratxera de l’anterior legislatura, ara es tractava d’apostar decididament per al transport públic. La realitat no ha estat el que esparàvem ni molt manco.

Ara bé, una  de les travelades més grosses que ha fet el pacte ha estat la construcció de l’escaletric de Son Espases. Tres pisos de carreteres era el darrer que esperava. No sé ben bé quina era la solucio per arribar f’àcilment al dissortat hospital. El que sé, pero, és que s’ha triat la solució més dolenta, feta amb presses, provisional (?), i sobretot impactant.

Al final s’ha fet l’hospital a un lloc inadequat, que per accedir-hi s’ha hagut de construir un nou pont, un autèntic bunyol i un nyarro impresentable . En pocs anys Son Espases i tot l’entorn de La Real, s’ha transformat radicalment. Entre l’hospital i el macropont-scalextric, prest ningú reconeixerà un paratge (porta dentrada de la Serra), una part del qual s’ha declarat Bé d’Interès Cultural.

El periodisme compromès i rigorós d’en Sebastià Verd

19 desembre 2010 – 12:55

A mitjan matí me va telefonar un redactor del DM per informar-me de la mort d’en Sebastià Verd i alhora per tenir unes paraules del GOB davant el traspàs d’una persona tan lligada a la nostra entitat. La primera reacció va ser de sorpresa ja que, a pesar que feia estona que no apareixien  els seus articles d’opinió, no sabia res de la seva malaltia.

A mi sempre m’han  impressionat aquells periodistes majors (de més de 50 anys) que encara fan carrer, que van a rodes de premsa, que fan entrevistes, que les veu trepijant el terreny d’aquells temes que parlen. I al mateix temps m’impressionen encara més aquells professionals dels mitjans de comunicació  que se comprometen amb el seu pais i els seus problemes, amb les reivindicacions més solidàries, especialment amb la llengua, els treballadors, la cultura i el medi ambient.

Sempre he vist en Sebastià Verd com un referent del periodisme. Encara me sorprenc quan cercant coses a l’hemeroteca del GOB, me trob articles seus, de mitjans o de  finals del anys 70, absolutament genials, rodons i complets i sempre compromesos amb la defensa del territori. 30 anys després els seus articles seguien essent referències imprescindicles.

De fet, quan vàrem celebrar els 25 anys de la creació del GOB férem un numèro especial de la nostra revista, li demanàrem un article sobre el el futur de la nostra entitat. Amb la seva humilitat ens va aportar un munt de reflexions i un  munt d’idees que quan se rellegeixen  les trobes més interessants.

En Sebastià deixa un record imborrable en el GOB. Sempre amable, atent, amb ganes de col·laborar, aportant coses, reflexions, idees, en definitiva compromís. A través dels seus articles a diaris, revistes amb les seves peces a la televisió, se por ressesguir perfectament la historia contemporània de la Mallorca de la transició i de la democràcia. Gràcies Sebastià.

Ara, parts i quarts a la Platja de Palma

11 juliol 2010 – 12:05

Aquests dies, els mitjans de comunicació informen de l’acord de tots els partits polítics  per aprovar la “llei de la platja de Palma”. Arriben a la conclusió que per resoldre els problemes d’un desti turístic madur,són necessàries mesures especials i sobretot no haver de seguir els tràmits normals que segueixe la resta de territoris. Ja hi tornam esser! Una nova llei singular i mes urbanisme a la carta. Tal vegada els seus objectus i les seves propostes són interessants. No ho sé. El que sorprèn, no obstant,  és la incapacitat d’aprovar normes de caràcter general i la facilitat d’aprovar lleis excepcionals que van en contra de les normes generals.
Aquesta fou una de les característiques del Govern Matas i aquesta és un dels trets definitoris del govern Antich. D’aquesta manera hem vist com s’aproven mesures específiques per hotels fora d’ordenació, s’autoritzen polígons industrials que no s’adapten al PTI, se classifiquen com a urbans terrenys rústics protegits, s’eliminen els requisits per als solars, se legalitzen places turístiques il·legals, se creen solars via llei, etc.  En total el govern ha aprovat vuit decrets-lleis, la majoria dels quals pretenien un urbanisme a la carta descarat.

Ara li toca a la Platja de Palma. Aquest pic s’utilitza una altra figura i l’acord de tots els partits. Mentre la Llei del Sòl es troba al Limbe (o en els Llims) sense albirar el final, govern i oposició se osen d’acord en seguir fent parts i quarts. Serà mal d’explicar tantes excepcions i  tant d’urbanisme a la carta.

La darrera oportunitat de salvar Es Guix

31 maig 2010 – 10:39

Passat el Coll de sa Batalla, pujant des de Caimari, ens topam amb una trista panoràmica. Lluc al fons però a primer pla els vials i algunes cases d’una urbanització que als anys 70 es va iniciar a aquest indret, conegut com Es Guix.

Dijous que ve el ple del Consell debatrà sobre la seva protecció. Concretrament decidirà si aprova llevar la classificació d’urbà que té ara i per convertir-la en rústic protegit. Fa quasi dos anys aquest  mateix Consell ho va tenir clar: Es Guix s’ha de protegir. PSOE, Bloc i UM feren pinya  per modificar el Pla Territorial de Mallorca. 

Han passat més de 21 mesos des que se va iniciar la seva protecció. No se sap perquè  s’ha hagut d’esperar tant. Ara  el PP vol fer prosperar una moció que mantendria una part de la urbanització. En total hi cabrien més de 150 habitants, la meitat de tota la població d’aquest terme municipal.  Quasi res!

Lluc i el seu entorn és molt mé que un santuari i un lloc de peregrinació. És un lloc sagrat i emblemàtic i alguns dirien l’essència de la mallorquinitat, que cal preservar de malifetes. Dijous, al ple del Consell,  hi ha la darrera oportunitat per salvar Es Guix. No tudem ocasions que anys més tard ens penedirem com  tantes vegades hem fet.

Avui dilluns, a les vuit del vespre, a Can Alcover tenim un cita per salvar Es Guix.

ART: se deroga la constitució de Mallorca

19 maig 2010 – 19:14

Quan a les darreries del 2004 el ple del Consell Insular (amb els vots de PP i UM) , aprovava definitivament el Pla Territorial de Mallorca, la presidenta d’aquesta institució va dir una frase tan exagerada com sorprenent. Acabam d’aprovar - va dir més o manco- un  Pla que és com  la Constitució de Mallorca. 

Aquell pla mantenia, en la quasi seva totalitat, el planejament urbanístic vigent i hi afegia les Àrees de Reconversió Territorial, una excusa per seguir creixent, posant taques de sòl edificable damunt el mapa de Mallorca, a terrenys que fins aleshores eren rústics.

Però avui s’ha anuciat una cosa, on el que abans era blanc, ara és negre.  La veritat és que tot plegat és una exel·lent notícia. El fet d’eliminar les ART constitueix, a més d’un compromís electoral de l’esquerra, una de les poques decisions, en matèria territorial, on l’esqurra i la dreta s’han posat d’acord.     I això és motiu de celebració, sempre i quan, aixo si, s’acabi aprovant definitivament.

En defintiva el territori hi ha guanyat  i la sostenibilitat també. L’única cosa que hi desentona amb tot aixó, és que Es Guix per ara hi perd. Mentre s’eliminen 400 ha de sòl ediifcable, se manté la possibilitat de seguir construint xalets i apartaments a devora Lluc, al mateix cor de la Serra. El resultat : ART 10,  Es Guix 0.