dBalears.catsepPortes obertes

Ara, parts i quarts a la Platja de Palma

11 juliol 2010 – 12:05

Aquests dies, els mitjans de comunicació informen de l’acord de tots els partits polítics  per aprovar la “llei de la platja de Palma”. Arriben a la conclusió que per resoldre els problemes d’un desti turístic madur,són necessàries mesures especials i sobretot no haver de seguir els tràmits normals que segueixe la resta de territoris. Ja hi tornam esser! Una nova llei singular i mes urbanisme a la carta. Tal vegada els seus objectus i les seves propostes són interessants. No ho sé. El que sorprèn, no obstant,  és la incapacitat d’aprovar normes de caràcter general i la facilitat d’aprovar lleis excepcionals que van en contra de les normes generals.
Aquesta fou una de les característiques del Govern Matas i aquesta és un dels trets definitoris del govern Antich. D’aquesta manera hem vist com s’aproven mesures específiques per hotels fora d’ordenació, s’autoritzen polígons industrials que no s’adapten al PTI, se classifiquen com a urbans terrenys rústics protegits, s’eliminen els requisits per als solars, se legalitzen places turístiques il·legals, se creen solars via llei, etc.  En total el govern ha aprovat vuit decrets-lleis, la majoria dels quals pretenien un urbanisme a la carta descarat.

Ara li toca a la Platja de Palma. Aquest pic s’utilitza una altra figura i l’acord de tots els partits. Mentre la Llei del Sòl es troba al Limbe (o en els Llims) sense albirar el final, govern i oposició se osen d’acord en seguir fent parts i quarts. Serà mal d’explicar tantes excepcions i  tant d’urbanisme a la carta.

La darrera oportunitat de salvar Es Guix

31 maig 2010 – 10:39

Passat el Coll de sa Batalla, pujant des de Caimari, ens topam amb una trista panoràmica. Lluc al fons però a primer pla els vials i algunes cases d’una urbanització que als anys 70 es va iniciar a aquest indret, conegut com Es Guix.

Dijous que ve el ple del Consell debatrà sobre la seva protecció. Concretrament decidirà si aprova llevar la classificació d’urbà que té ara i per convertir-la en rústic protegit. Fa quasi dos anys aquest  mateix Consell ho va tenir clar: Es Guix s’ha de protegir. PSOE, Bloc i UM feren pinya  per modificar el Pla Territorial de Mallorca. 

Han passat més de 21 mesos des que se va iniciar la seva protecció. No se sap perquè  s’ha hagut d’esperar tant. Ara  el PP vol fer prosperar una moció que mantendria una part de la urbanització. En total hi cabrien més de 150 habitants, la meitat de tota la població d’aquest terme municipal.  Quasi res!

Lluc i el seu entorn és molt mé que un santuari i un lloc de peregrinació. És un lloc sagrat i emblemàtic i alguns dirien l’essència de la mallorquinitat, que cal preservar de malifetes. Dijous, al ple del Consell,  hi ha la darrera oportunitat per salvar Es Guix. No tudem ocasions que anys més tard ens penedirem com  tantes vegades hem fet.

Avui dilluns, a les vuit del vespre, a Can Alcover tenim un cita per salvar Es Guix.

ART: se deroga la constitució de Mallorca

19 maig 2010 – 19:14

Quan a les darreries del 2004 el ple del Consell Insular (amb els vots de PP i UM) , aprovava definitivament el Pla Territorial de Mallorca, la presidenta d’aquesta institució va dir una frase tan exagerada com sorprenent. Acabam d’aprovar - va dir més o manco- un  Pla que és com  la Constitució de Mallorca. 

Aquell pla mantenia, en la quasi seva totalitat, el planejament urbanístic vigent i hi afegia les Àrees de Reconversió Territorial, una excusa per seguir creixent, posant taques de sòl edificable damunt el mapa de Mallorca, a terrenys que fins aleshores eren rústics.

Però avui s’ha anuciat una cosa, on el que abans era blanc, ara és negre.  La veritat és que tot plegat és una exel·lent notícia. El fet d’eliminar les ART constitueix, a més d’un compromís electoral de l’esquerra, una de les poques decisions, en matèria territorial, on l’esqurra i la dreta s’han posat d’acord.     I això és motiu de celebració, sempre i quan, aixo si, s’acabi aprovant definitivament.

En defintiva el territori hi ha guanyat  i la sostenibilitat també. L’única cosa que hi desentona amb tot aixó, és que Es Guix per ara hi perd. Mentre s’eliminen 400 ha de sòl ediifcable, se manté la possibilitat de seguir construint xalets i apartaments a devora Lluc, al mateix cor de la Serra. El resultat : ART 10,  Es Guix 0.

Llei del Sòl, una altra legislatura perduda

13 maig 2010 – 14:50

Se veia venir. Al final, una altra legislatura sense Llei del Sòl.  Ni amb consens, ni sense consens, sembla que aquest pic tampoc no serà factible una llei d’aquestes característiques. Val a dir que les Balears és l’única comunitat autònoma que no disposa d’una llei del sòl pròpia.

Per acabar de rematar la dissortada història, amb tres dies de diferències, se presenten dues iniciatives legislatives en el Parlament  sobre el sòl, la d’UM i la del Govern.   En definitiva la visulalització del fracàs i de la manca del consens. El PP lògicament ja ha anunciat que donarà suport a la iniciativa d’UM, no sabem si perquè li agrada més o per no donar una alegria al govern minoritari d’esquerres.

A principi de legislatura em pensava, tal volta ingènuament, que era possible tenir una llei del Sòl i a més a més, tenir-la amb consens. Sembla que ni una cosa ni l’altra. Em pensava que qualque pic hi arribaria l’acord general pel que fa als temes d’ordenació del territori i urbanisme.  De fet  i fins ara, a cada canvi de legislatura,  s’acaben modificant les lleis importants:  La Llei d’Espais Naturals va ser rebaixada quan el PP va obtenir la majoria absoluta, Les DOT del 99 fou modificada en el 99 i tornada a modificar en el 2003, la LOT fou també reformada el 2000, i així fins a una dotzena de lleis.

Pel que fa  a la Llei del Sòl, una altra legislatura perduda.

La protecció d’Es Guix, a l’aire encara

27 abril 2010 – 12:39

Fa quasi dos anys el Consell de Mallorca (amb els vots de PSOE, Bloc i UM) va aprovar inicialment una tímida modificació puntual del Pla Territorial de Mallorca. Bàsicament se va proposar la desclassificació d’Es Guix (Escorca) per convertir aquesta zona en sòl rústic. Mentrestant el propi Consell va impugnar la llicència d’obra que pretenia construir un parell de blocs d’adossats allà mateix. Mentre el tribunal delibera sobre la legalitat de la llicència, aquest va suspendre la seva execució.
De totes maneres .sSi abans de juliol aquesta modificació puntual (la protecció d’Es Guix) no s’aprova definitivament, la proposta caducarà i aquesta zona seguirà essent edificable.
Han passat més de 20 mesos i des d’aleshores han passat de tot a la institució insular. La més important ha estat la destitució dels càrrecs d’UM i el seu pas a l’oposició. A partir d’aquí molts de se demanen si aquest fet tendrà conseqüències en la protecció d’Es Guix. Se tracta de saber si UM manté la seva disposició d’evitar la urbanització d’aquest indret o ha canviat d’opinió i ara no l’importa el futur d’aquest espai. Prest sabrem la resposta.
Ara bé el tema més rellevant del Pla territorial de Mallorca , és sense cap dubte, les Àrees de Reconversió Territorial, una de les operacions més fosques de l’anterior legislatura que el nou equip ha d’eliminar, per bé de la transparència i la coherència. Però d’aquest tema en parlarem els propers dies.

De codis, de justícia, de corrupció,…

28 desembre 2009 – 17:27

La paraula corrupció s’ha convertit en el “top ten” dels mots més esmentats als mitjans de corrupció i per tant a la classe política. Darrerament ha pres força el  “Codi êtic” com a eina per fer-li front i per contribuir a regenerar la vida política. D’aquest Codi Ètic, tothom en parla, però poca gent l’ha vist Primera errada: és necessari la transparència.

Per lluitar contra la corrupció, el compromis intern entre partits polítics constitueix una mesura necessària i saludable, emperò clarament insuficient si únicament se fonamenta en la  voluntat bondadosa de les entitats privades.

L’altra pota per fer-li front és la justicia. Díficilment se pot fer molt més del que és fa: denúncies, querelles, autos, sentències,… . Tant la fiscalia com els propis jutges han representat un aire fresc al fastigós  panorama actual. Evidetment si contassin amb més mitjans tècnics, econòmics i humans, la lluita contra la corrupció seria més eficaç.

La pota que falta és la reforma de la pròpia administració. Pràcticament des del pimer dia que vaig encetar aquest bloc, he fet refrència al tema. La tesi se resumeix en dues paraules: professionalització i funcionarització.  

Una mesura fonamental per evitar casos de prevaricació com el que s’han denunciat,  seria aconseguir que els tècncis i jurídics siguin funcionaris de carrera, evitant, que siguin persones amb l’únic mèrit de ser de la confiança dels polítics que decideixen.  És fonamental que els informes dels tècnics tenguin la màxima independència i això es fa difícil quan el seu lloc de treball depèn del politic de torn.

La funcionaritzacio de les persones que treballen a l’adminsitració podria ser una mesura que a més d’assegurar la qualitat i la independència dels sues informes, donaria tranquil·litat a una ciutadania cada cop més desenganyada.

Per últim, hem de questionar l’existència de consorcis, empreses públiques i fundacions. En molts de casos se tracta d’instruments per esquivar els controls propis de l’administració. Els casos més célebres de corrupció destapats a les Balears han estat perpetrats en entitats com les que hem esmentat més amunt.  Qualque cosa falla a l’actual administració. És imprescindible emprendre mesures regeneradores.

SOS per a la pagesia mallorquina

2 desembre 2009 – 18:50

Enguany a moltes finques les ametles han quedat a l’arbre. Milers de garrovers encara romanen amb les garroves sense tombar. Acabaran caient i el bestiar se les menjarà. Val més així, encara. Tot aquests fets (que tampoc són nous) suposen un clar símptoma de la lamentable situació que viu la pagesia mallorquina, en aquest cas ben semblant a altres indrets de l’estat.

La dura realitat és que la renda agrària es troba al mateix nivell de fa trenta anys, mentres que els costos de producció no aturen de créixer. Cada cop hi ha manco pagesos i els preus que perceben pels seus productes són ridículs. El camp es troba en perill de mort i això no només afecta a la seva desaparició, sinó també a la pèrdua de la vida rural, la desfeta paisatgística i territorial, la dependència alimentària exterior, etc.

Tot i això la gent de camp no se resisteix a haver d’abandonar la pagesia. Les mobilitzacions recents, aquí i a Madrid, són un símptoma d’unes ganes evidents de seguir al camp i vivint del camp. És important que l’administració escolti i canvii les polítiques que han duit fins ara, les quals com és evident, no han aconseguit salvar-lo. El camp es mou i tota la societat li hauria de donar suport, d’una forma explícita i valenta. Ens hi jugam massa coses, per deixar passar aquesta, per ventura, darrera oportunitat.

Més urbanisme a la carta per part del Govern

27 novembre 2009 – 22:33

M’ho haguessin dit fa dos anys i no m’ho hagues cregut. Perque realment costa creure que la política urbanística de les Balears  se faci a cop de decrets-lleis, és a dir, a través de mesures excepcionals, normatives a la carta, i sobretot burlant el paper de debat i de control del Parlament. El Consell de govern d’avui divendres  ha aprovat un decret-lleis que, ente d’altres coses,  legalitza un edifici a Formentera que els Tribunals obligaven a esbucar-lo, o fan innecessàries unes llicències pel Centre d’interpretació de la Reserva de la Biosfera de Menorca. Una altra mesura aprovada avui divendres, torna enrera una llei anterior, i a partir d’ara es podran donar llicències per edificar a urbanitzacions a pesar que aquestes no tenguin clavagueram. 

A Eivissa el decret-llei permet uns canvis d´usos a la zona e Sa Coma, sense haver de modificar el Pla Territorial ni la normativa municipal. Per acabar el govern ha tornat ajornar l’obligatorietat d’una prova per obtenir la llicencia de caça.

En definitiva, el govern de les Illes Balears, ha trobat un filó per modificar lleis o fer urbanisme a la carta sense les habituals tramitacions parlamentàries i sense haver d’esperar la perversa  llei d’acompanyament dels pressuposts tal com feia el PP.

Llei de Comerç: Madrid contra l’autonomia de les Balears

10 novembre 2009 – 13:26

El tema no és nou. Ja fa estona que des del govern central s’intenta frenar la presa de decisions de les autonomies, sobretot quan aquestes no coincideixen amb les seves. El darrer enfrontament ve de la mà de la futura llei de Comerç. Des del Ministeri d’Economia se vol posar entrebancs a un projecte de llei que legisla tenint en compte la realitat pluriinsular i atenent a les característiques territorials, socials i econòmiques de les Balears. Madrid vol uniformitat i homogeneïtat, sense tenir en compte les realitats locals i regionals. L’avantprojecte de llei de comerç s’inscriu dins la sensibilitat i sobretot dins la normativa urbanística balear i per això ha assolit consens entre els agents socials illencs. El que més sorprèn de Madrid és que el seu informe sobre l’avantprojecte balear, suposa bàsicament una defensa de les grans superfícies comercials, al mateix temps que fa un discurs de suport a la petita i mitjana empresa. Com s’entén això?

Hi ha un pacte secret al CIM?

21 octubre 2009 – 23:10

La setmana passada  els partits que conformen el pacte de centre esquerra signaren un document titulat “Nou impuls al Pacte de governabilitat al Consell de Mallorca”. Mitjançant aquest acord se va recompondre el pacte, els consellers d’UM tornaren a l’equip de govern i se signaren nous compromisos en politiques sectorials, en organització interna, etc.

L’ambigüetat d’alguns dels punts de l’acord fa sospitar que hi ha un pacte secret, tal volta no escrit, que aclareix alguns dels punts foscos de l’Acord de governabilitat.

Un  exemple és el que se comenta del Pla de Carreteres. Se diu que al mes que ve s’aprovarà definitivament aquest Pla, que s’ha consensuat. Fins fa poc hi havia discrepàncies radicals. Ara tot s’ha arreglat. Quí ha cedit?. Hi haurà segon cinturó? I el tercer? Se seguiran executant macro-carreteres com fins ara? Hi ha qualque pacte secret que ho explica?

Més espectaculat és el capítol referit  a  les Àrees de Reconversió Territorial del Pla Territorial de Mallorca. Se diu que  al mes de desembre s’aprovarà inicialment la modificació del PTM, per mantenir, modificar, eliminar o reduir les ART. Com quedam. Que han firmat exactament ? Les llevaran, les mantendran? No ho sabem. Tal volta un pacte secret diu, aquesta sí, aquesta no.

Per últim s’observa que s’utilitza la figura del decret - llei, no per adoptar mesures urgents, sinó senzillament per seguir fent excepcions i urbanisme a la carta. Mala cosa.