Llei del Sòl, una altra legislatura perduda
13 maig 2010 – 14:50Se veia venir. Al final, una altra legislatura sense Llei del Sòl. Ni amb consens, ni sense consens, sembla que aquest pic tampoc no serà factible una llei d’aquestes característiques. Val a dir que les Balears és l’única comunitat autònoma que no disposa d’una llei del sòl pròpia.
Per acabar de rematar la dissortada història, amb tres dies de diferències, se presenten dues iniciatives legislatives en el Parlament sobre el sòl, la d’UM i la del Govern. En definitiva la visulalització del fracàs i de la manca del consens. El PP lògicament ja ha anunciat que donarà suport a la iniciativa d’UM, no sabem si perquè li agrada més o per no donar una alegria al govern minoritari d’esquerres.
A principi de legislatura em pensava, tal volta ingènuament, que era possible tenir una llei del Sòl i a més a més, tenir-la amb consens. Sembla que ni una cosa ni l’altra. Em pensava que qualque pic hi arribaria l’acord general pel que fa als temes d’ordenació del territori i urbanisme. De fet i fins ara, a cada canvi de legislatura, s’acaben modificant les lleis importants: La Llei d’Espais Naturals va ser rebaixada quan el PP va obtenir la majoria absoluta, Les DOT del 99 fou modificada en el 99 i tornada a modificar en el 2003, la LOT fou també reformada el 2000, i així fins a una dotzena de lleis.
Pel que fa a la Llei del Sòl, una altra legislatura perduda.
8 respostes a “Llei del Sòl, una altra legislatura perduda”
Per ventura val més no tenir-ne cap que tenir-ne una de dolenta. En tot cas, ja se sap que la classe política no és gaire amant del consens ni gaire amant de la feina. Serà a la pròxima legislatura. O no!
Per joan miquel el maig 13, 2010
El més curiós del cas és que estam parlant de dos projectes de llei molt semblants, ja que el d’UM és el que va servir de base per al del Govern, que és fruit d’una sèrie de reunions amb consells insulars i ajuntaments per millorar-ne el text. Per tant, aquest darrer és tècnicament més perfecte i més consensuat que el primer, però això sembla que no importa a ningú. UM, per desgràcia, deixa aquí de banda la defensa del país per la dels seus egoistes interessos electorals, inclosos els del Sr. Melià.
Per Al-Fanat el maig 14, 2010
Perquè govern i UM no se posen d’acord com s’hi han posat en el tema de la Llei del Sector Públic?
SEria ben vist per tothom i pràctic. En tot cas millor si el PP s’hi afegeix.
Per Mariano el maig 14, 2010
El més rellevant, al marge de que desgraciadament serà impossible l´aprovació de la nova Llei del Sòl, és que, curiosament, tots els grups polítics del present Govern han aprovat el Decret llei que permet seguir construint en àrees que no disposen de clavegueram, i sense cap garantia de que aquest realment es faci. No tinc més paraules per expressar la poca cura que es segueix tenint quant a la preservació del territori. Sembla que seguim igual que fa 50 anys. Crec que hauré d´emigrar.
Per Miquel el maig 14, 2010
Hem estat tants d’anys sense llei del sòl que estar-hi un parell més tampoc passarà res. El PP no ho va aconseguir. Ara el govern de progrés tampoc. I el poble paga, segueix pagant. I a UM tothom li riu les seves gracietes.
Per antònia el maig 14, 2010
Que no es posin d’acord amb UM per favor, que m’entra por pels canvis que hi puguin introduir, tant a la llei del sòl com a la del sector públic!
Si no haguessin tardat tant a presentar la proposició de llei, això no hagués passat. Són uns lents aquests polítics.
Per Jaume el maig 14, 2010
Si se confirma això que el PP i UM es posen d’acord, ens haurem de posar a tremolar. Entre corruptes va la cosa. Els dos partits que més anys han governat i més territori han destrossat, ara se psoen d’acord per rematar la jugada i aprovar la Llei del Sòl. Al final, però, segurament no l’aprovaran i jugaran a l’ambuiguetat que sempre va bé.
Per vicenç el maig 14, 2010
El desgovern urbanístic beneficia als infractors i als prevaricadors clientelars. La manca de consens sobre la llei marc demostra l’interés per mantenir l’arbitrarietat. Amb marge d’actuació es poden prendre decissions ajustadas a l’interés del particular i contra el general. Prou discreccionalitat i més regulació!
Per Macià el maig 17, 2010