Trencadissa

El desenllaç de la crisi de govern: més hotels!

Ahir horabaixa  un bon periodista mallorquí me comentava que tal volta convendria deixar el tema de Son Baco com estava. Al final s’aturaran les 350 places hoteletes de Son Baco i n’aprovaran les 1.600 de Sa Ràpita i Sa Vinyola així com a devora el Salobrar.

En tot cas una cosa està clara:  El CIM és realment el Consell Immobiliari de Mallorca. Tota aquella crisi que UM adjuficava a la paràlisi del Consell, al retard en pagar  proveïdors, a la necessitat de reduir alts càrrecs  i coses semblats, s’ha traduït en un sol tema, en definitiva el tema de sempre: més hotels.

La realitat és que no hi ha arguments míninament seriosos per justificar que a Campos s’ha de fer una excepció i a través d’una llei s’ha de modificar el Pla Territorial de Mallorca (i sense informació pública) per seguir creixent urbanísticament.  Si l’exemple segueix, els 60 % dels municipis de Mallorca (el que no són turístics) demanaram nous hotels per tot arreu.

D’altra banda UM ha proposat la desaparició de la TV de Mallorca o en tot cas convertir-la amb la segona cadena d’IB3. Tant per continguts com per economia, tal volta hauria de ser a l’enrevés.

PS: Avui he sentit al president d’UM dient que en el cas del golf de Son Baco, se va declarar la seva caducitat del projecte. Convé mirar l’expedient. La realitat és que el golf es va anul·lar per il·legal en estimar-se un recurs, i a la vista dels informes tècnics i jurídics

Posted in General | 8 Comentaris » |

La solució a la corrupció: destituir periodistes

Els governs autoritaris acaben donant cupes als mitjans de comunicació de tots els seus mals i de la seva mala imatge. Tancar diaris, destituir periodistes ,… solen ésser les actuacions d’aquests governs. Matar el missatger n’és el lema d’aquesta manera d’actuar.

Aquests dies ham assistit  a un parell de fets que posen de manifest l’obsessió dels polítics envers als mitjans de comunicació, sobretot de la manera com aquests mitjans tracten els polítics. La resta de temes o de tractaments  no interessa tant. Fins i tot hem assistit a l’aprovació d’una moció del PP, votada també per UM, que pegava una estirada d’orelles  a la direcció de la Radio Televisió de Mallorca, per manca d’objectivitat. Per acabar-ho de rematar sembla que UM posa com a condició per refer el pacte, la destitució de la directora i d’un tal Perelló, del GOB.

Díficilment podem trobar mitjans de comunicació públics tan objectius i plurals com la ràdio i televisió de Mallorca. Basta per això pegar una ullada al nostre entorn per adonar-se’n.

El que més sorprèn de tot això, és la simple comparació amb la televisió que vàrem patir anys enrera. A l’anterior legislatura la televisió de les Illes Balears se va caracteritzar per un grau de sectarisme fora mida. El reportatges amb càmeres ocultes per desprestigiar els moviments socials independents, a la mateixa època on se produien els robos, desviaments de doblers , “pelotassos”,.. mai no vists en la història recent de les Balears, és a dir la corrupció politica. O aquells debats entranyables on gairebé tots els participants eren del PP o aquelles tertúlies de periodistes, on el més “progre” era el representant d’el Mundo.

Acosar els mitjans de comunicació és un dels pitjors exemples que pot donar la classe política, especialment en un moments en que aquests són claus per denunciar i divulgar els escàndols de corrupció  política. En uns moments en que ningú dimiteix, anem idò a destituir periodistes.

Posted in General | 11 Comentaris » |

A la fi arriben els carrils per bicis

Repassar - a mitjan legislatura-  els programes electorials del partits politics implica  un exercici realment feixuc. Incompliments, contradicions, demagògies, etc, són les primeres conclusions que en treus.

Un exemple concret: a tots els programes - i no només a aquestes darreres eleccions- se parla de promocionar l’ús de la bicicleta i d’extendre els carrils bici. Queda bé. És modern i ens fa europeus. Ara bé, quan és hora de posar carrils bicis, la cosa canvia. Ja no són tan necessaris ni és tan important instal·lar carrils. Fins i tot se tracta de posar a parir aquells que ho fan.

No acab de veure com es pot promocionar l’ús de la bicicleta sense  posar carrils per circular-hi. Ningú s’imagina fomentar els cotxes sense posar i arreglar carreteres o fer campanya per a anar a peu, sense fer aceres o peatonitzar carrers.

Palma és una ciutat perfecta per a la bici, ja sigui pel clima, per l’orografia o per les distàncies. Només cal les infrastructures per fer-ho possible. La decisió de l’Ajuntament de Palma  és segurament l’empenta més decidida que mai s’ha fet a la nostra illa a favor del transport sostenible. No se pot estimular els ciutadans perquè usin la bicicleta si prèviament no posam les infrastructures per fer-ho possible.

Amb tot aixó el que falla és la demagògia i la contradicció de l’oposició i la curtor de mires d’una part dels comerciants. Aquests darrers critiquen tots els canvis fins que veuen que realment no els perjudica. L’exemple més clar són les peatonitzacions.

Posted in Ordenació del Territori | 16 Comentaris » |

Reduir consorcis i empreses, però no només per estalvi

La crisi econòmica sembla que justifica que el govern vulgui reduir alguns consorcis, algunes empreses públiques i tal volta alguna fundació. Ja va bé. Però la reducció d’aquests organismes no només s’ha de fer per minvar despeses, sinó per molts d’altres motius.

En primer lloc s’ha demostrat en escreix que aquestes empreses han estat causa de la corrupció, entre d’altres coses, per manca de controls. Segurament per això se varen crear. D’altra banda s’ha posat en evidència que aquests organismes no han suposat més eficiència i per tant més estalvi sinó just el contrari. En tercer lloc s’ha constatat en molts de casos la seva innecessarietat, ja que hi havia departaments de l’administració que ja feien les seves funcions.

En tot cas, la transparència en l’acció pública ha de guiar l’actuació de l’administració. I em fa l’efecte que ni els consorcis, ni les empreses ni les fundacions no ho són massa de transparents.

.

Posted in General | 4 Comentaris » |

Baltasar Porcel i la Llei dEspais Naturals

Una de les campanyes ecologistes que va tenir mes trascendència fou la defensa de la Llei d’Espais Naturals. L’any 1991 el Parlament de les Illes Balears va aprovar -amb una notable polèmica- una llei que atorgava la protecció a una tercera part del territori illenc, la part més valuosa tan pels aspesctes ecològics com paisatgístics. Poc temps després hi va haver eleccions i la coalició PP i UM va obtenir la majoria absoluta. Una de les primeres qüestions que va impulsar fou la reforma a la baixa de la Llei d’Espais Naturals, bàsicament excloent una part d’aquells espais, precisament aquells on hi havia interessos immobiliaris.

La societat civil, encapçalada pel GOB, va impulsar una intensa campanya en defensa d’aquesta llei, que va aconseguir un part dels seus objectius, encara que no totalment ja que la llei se va reformar en part.

Entre les iniciatives que se dugueren a terme hi va haver una campanya, on músics, esportistes, escriptors, actors, periodistes, etc, signaren un manifest de suport a la campanya en defensa de la Llei d’Espais Naturals. Aquí entra en joc en Baltasar Porcel. Ens vàrem posar en contacte amb l’oficina de l’escriptor i li explicàrem els detalls del problema i de la campanya. Ell no va dubtar en adherir-se  a aquesta història i va permetre la utilització del seu nom per fer-ne publicitat. Dies després  -un poc abans de la gran manifestació que tengué lloc a Palma- va sortir a la premsa diària de Mallorca unas anuncis on apareixin la fotogarfia d’una sèrie de personatges que donaven suport a la campanya en defensa de la Llei d’Espais Naturals. Entre ells hi havia en Baltasar Porcel. D’altres firmants eren na Sara Montiel, na Conxa Garcia Campoy, en Xesc Fortesa, na Rosy de Palma, en Tomeu Penya, na Maria del Mar Bonet, etc. Això succeïa  al mes de novembre del 1992.

Anys més tard el vaig sentir a una entrevista parlant de la degradació del litoral de les Balears i va recordar amb entussiasme el seu compromís amb els espais naturals i amb la llei que els protegia.

Posted in General | 7 Comentaris » |

Cabrera, el primer parc nacional de les Balears

Aquests dies la premsa s’ha fet un ampli ressò (massa segurament) de l’assumpció de la gestió del parc nacional de Cabrera per part del govern autònom. Era una notícia que incomprensiblement s’ha anat retardat un parell d’anys. En tot cas era una decisio lògica després de la famosa sentència del Tribunal Constitucional. No tenia sentit que tots els espais naturals protegits fossin gestionats pel govern, tret de Cabrera.

El que no m’ha sorprès ha estat  el posicionament de certes entitats ecologistes d’àmbit estatal, les quals no veuen amb bons ulls aquesta transferència de gestió, en l’argument que des de Madrid s’està més enfora de les pressions dels qui s’oposen al parc  o pretenen rebaixar la seva protecció. Crec que només són tòpics i una reacció davant una certa pèrdua de control dels grups estatals.

La realitat desmenteix els arguments estatalistes. En el cas de les Balears s’ha de recrdar que tots els parc naturals i totes les reserves naturals s’han creat d’ençà que les competències foren assumides per  la Comunitat Autònom. El mateix ha passat a la resta de CCAA de l’estat . D’altra banda la declaració de Cabrera com a parc nacional fou una iniciativa legal del Parlament de les Illes Balears. Els partits majoritaris (PP i PSOE) no n’eren  molt partidaris.

Hi ha motius politics per haver reclamat la gestió del parc nacional de Cabrera. Està clar que tenim dret a la gestió dels espais protegits i a deixar de tenir complexos amb allò que Madrid ho fa millor. Madrid el que té són es doblers.

Cabrera ja és el primer parc nacional marítimo-terrestre de les Balears. De fet sempre ho ha estat.

Posted in General | 8 Comentaris » |

Govern a cop de decret-llei

L’estatut d’autonomia del 2007 va incorporar un novetat interessant: la  possibilitat d’utilitzar els decrets-lleis. La idea era clara: es tractava d’usar aquesta figura  per casos d’emergència, que no poden esperar la tramitació parlamentària o com a mesura cautelar fins a l’aprovació d’una nova llei. La realitat, no obstant, ha posat de manifest un abús d’aquesta figura i sobretot la no-necessitat de la seva utilització

El primer dels decret-llei se va adaptar al seu objectiu estatutari: mesura cautelar i d’emergència, prèvia a la Llei de  mesures urgents en matèria d’espais naturals (de fet té un nom molt llarg): va suspendre transitòriament els projectes urbanístics que afectaven a determinats espais naturals. D’aleshores ençà els altres tres decrets-lleis constitueeixen un  clar abús.

El decret-llei Nadal suposa  el govern de les excepcions i l’urbanisme a la carta més barroer. El decret-llei Grimalt utilitza aquesta figura per canviar altres normes i rebaixar exigències ambientals.  Per últim el decret -llei per un nou hospital a Vila, suposa classificar com a urbà uns terrenys que legalment no ho són.

No es tracta de negar la possibilitat d’aprovar els decrets -lleis, sinó de fer-ne un ús adequat. Si no és així, se burla el Parlament i queden manllevats els imprescindibles debats parlamentaris.

Posted in General | 26 Comentaris » |

Hem d’anar més lluny

El canvi de govern, prest farà dos anys, a les principals institucions de les Illes Balears ha significat -pel que fa a temes territorials- una estranya situació, entre la valentia i  la feblesa, entre l’ambigüetat i la covardia.  En alguns aspectes hi ha hagut una millora  substancial en relació a la situació anterior, especialment pel que fa a la protecció d’alguns espais naturals amençats per projectes urbanístics (Cala Marçal, Cala Carbó, Cala Blanca….) o a la paralització d’altres iniciatives (Ses Fontanelles, Es Guix…). També hi ha hagut millores en certs aspectes de la normativa urbanística vigent.

No obstant en altres temes, el Govern ha estat poc valent i ha permès que segueixin projectes més que discutibles, com l’ampliació del port d’El Toro, Son Espases, el Palau de Congressos, etc. També hi hagut aspectes ben negatius, com la Llei per construir més habitatges de protecció oficial, el Pla de Carreteres, etc..

El paper que ha tocat jugar a les organitzacions socials, especialment al GOB, no sempre ha estat comprès, però sense dubte ha estat necessari per fer contrapès a una inèrcia, que amb l’excusa de la crisi, segueix apostant per un model de creixement poc sostenible.

El divendres dia 12, ens han convocat a Ses Voltes, per pegar una empenta a les politiques ambientals,  per animar la classe política a anar més a lluny, a esser més valents. Ningú nega que s’han fet coses interessants (també de dolentes), però se n’han de fer més, moltes més, com a mínim les que varen prometre. De tots nosaltres hi depèn.

Posted in General | 6 Comentaris » |

El medi ambient, fora de les eleccions europees

A pesar que més de la meitat de les lleis que aprova el Congrés dels Diputats o el nostre Parlament constitueix la transposició de directives europees, la realitat és que la campanya electoral d’aquestes eleccions ha estat buida de referències i de propostes a la tasca legislativa del Parlament europeu.

D’això en tenen la culpa els partits i també els mitjans de comunicació que els han fet el joc. Semblen més eleccions generals que europees.

M’ha cridat especialment l’atenció la poca o quasi nul·la dedicació a temes ambientals, a pesar que dins de la Unió Europea ha estat una dels més més tractats i debatuts, sobretot a partir de Maastrich. De fet el nombre de Programes i Directives que s’han elaborat sobre medi ambient (en un sentit ampli) són de les més  nombroses.

Un mirada al programa que els partits i les coalicions han elaborat i penjat a les respectives planes web, posa de manifest que és un tema important i que està farcit de propostes. No obstant, la campanya electoral, els mitings, els debats,… no ha tengut referències a aquesta temàtica, tret de qualque generalitat ambigua.

Una oportunitat perduda per explicar el paper del Parlament euroepu i la transversalitat dels aspectes ambientals .

Posted in General | 5 Comentaris » |

El patrimoni de la Colònia de Sant Jordi

Poca gent posa en dubte la necessitat d’assegurar la conservació d’aquelles edificacions monumentals, extraordinàries, etc… Estam parlant de palaus, castells, restes arqueològiques, torres de defensa, edificis medievals,…

La cosa no queda tan clara i diàfana quan es tracta de mantenir tipologies, elements arquitectònics més senzills, trames de carrers, arquitectura popular,…. En definitiva, a l’hora d’assegurar la protecció d’edificis o conjunts no tan espectaculars, els regidors de torn no s’hi apunten tan aviat, la societat passa una mica més i els mitjans de comunicació no s’interessen gaire.

Molts tenim gravat a la memòria l’esbucament d’un munt de cases (Hostal Arxiduc) , destrucció de trames de carrers (Sa Gerrereia), conjunt d’edificacions interessants (Avingudes de Palma, Eixample de Palma,…).

El possible esbucament d’un antic quarter de carabiners de la Colònia de Sant Jordi n’és un bon exemple del que deim. Es tracta d’un edifici de principis del segle XX, que no està catalogat i que l’Ajuntament el pensa esbucar per ampliar un carrer i per fer no-sé-que.

V ull veure fins on arriba la nostra sensibilitat i alhora comprovar si quan parlam de patrimoni just ens fixam amb allò únic i extraordinari o en canvi hem estat capaços d’ampliar el nostre concepte i la nostra visió.

Posted in General | 5 Comentaris » |